9/4/10

Bologna: bon cafè i bons llibres!

Hem tornat de Bologna carregades de llibres interessantíssims. Aquí en teniu una mostra:










L'experiència ha estat molt divertida. Hem pogut trobar-nos amb altres llibreteres d'aquí en un ambient relaxat i festiu, així que hem fet petar la xerrada i hem rigut pels descosits totes juntes pels carrers, els autobusos i els restaurants d'aquesta ciutat que es transforma amb la fira del llibre infantil.

Tota la ciutat es posa al servei de la literatura i els espais públics més emblemàtics s'omplen d'exposicions d'una qualitat artística excepcional (amb obres de Shaun Tan, Iela Mari...) i amb un contingut que fa enveja sana de tenir a la pròpia ciutat i una alegria immensa de gaudir com a visitant.













El Gremi de llibreters, a qui agraïm el finançament del viatge, va organitzar una reunió de les llibreries catalanes que visitàvem la fira amb la llibretera de la Llibreria Irnerio, que ens va explicar com s'havien agrupat quatre llibreries petites per poder organitzar un punt de venda a la ciutat amb els llibres de la fira. Això va permetre que la participació dels llibreters no quedés anulada per un dels grans grups comercials italians.

La llibreria més bonica de la ciutat és, sense dubte, la Libreria per ragazzi de Giannino Stoppani, al mateix centre de Bologna. Allà vam poder veure les dimensions del canvi que fa la ciutat quan hi ha la fira, a més de fer una bona compra.

Quant al recinte firal, vam veure que és força obert, cosa que fa gaudir de la llum natural en gairebé tots els espais. Respecte del contingut, val assenyalar que hi ha de tot i tot ben barrejat. Així que cal anar-hi amb la idea del que es vol veure ben clara i havent fet abans una bona selecció dels estands on interessa aturar-se. La nostra tria va anar dirigida cap a la importació de llibres de petites editorials que treballen de manera acuradíssima els llibres que fan (One Stroke, Tara Books, etc.). I pel camí ens vam trobar sorpreses com la 1a edició australiana d'Albin & Unwin dels Contes de la perifèria del Shaun Tan, el llibre joc Les méli-molos de Serge Bloch a Hélium, etc.


I per concloure...












Vam descobrir que sí, el senyor Komagata existeix! El vam conèixer, hi vam parlar i ens va dedicar uns exemplars del Little tree. L'emoció que ens va produir es reflecteix en aquestes fotos:











1 comentari:

Stel.la ha dit...

quina meravella, tot plegat!