Fa uns dies al Pati de llibres vam poder acollir el naixement de l'editorial Babulinka Books, que s'ha proposat que cada títol que publiqui sigui un granet de sorra que aporti benestar i faci del món en què vivim un lloc millor, més harmònic, on tots puguem arribar a ser millors persones.
Vam presentar Sopa de abuelo / La sopa de l'avi, faula per a adults, joves i adolescents escrita per Mario Satz i il·lustrada per Albert Asensio.
L'Albert el coneixem pels llibres que ha publicat per a nadons amb Juventud, la sèrie de llibres de cartró A la selva, Al bosc, Al mar, A la sabana, que ens apassiona per saber com apropar als més petits la il·lustració rigorosa, detallada i realista amb què aborda el seu treball. Aquest vespre de diumenge 17 de novembre a les 20.30 h a TV2 el podreu veure en plena acció, il·lustrant, al programa "Página 2". Nosaltres estem entusiasmades de veure com ha abordat la il·lustració d'aquesta faula del Mario Satz que ha publicat Babulinka.
I vam comptar amb les paraules de la Matilde Giner per acollir el naixement d'aquesta primera petita joia per a grans lectors.
Volem agrair a la Matilde la generositat i volem compartir amb tots vosaltres aquestes paraules de presentació que ens va regalar als assistents:
SOPA DE ABUELO – LA SOPA DE L'AVI
Aquí tenim el llibre: SOPA
DE ABUELO de Mario Satz.
Cada llibre és una història,
cada llibre és una VIDA.
Aquesta narració és la
història d'una sopa de l'avi Ezra que omple de vida la néta Catalina que s'està
morint d'anorèxia.
Història plena de
sentiments, de vida, d'amor.
El llibre ens atrau per la
seva senzillesa.
Senzillesa de format: Si
mireu bé hi ha llibres que no els busques sinó que són ells que et criden.
Aquest n'és un: passeu per davant i no passa desaparcebut.
Bé, ja el tenim a les mans i
ens captiva el títol: SOPA DE ABUELO, NO DE ABUELA.
Mirem i admirem les
il·lustracions de l'Albert Asensio, senzilles i suggerents. Perquè l'AVI del conte no només fa una
sopa sinó que també va fent pinzellada a pinzellada unes aquarel·les que amb
parsimònia d'avi acompanyen la lentitud de la recuperació de la néta i
desperten la seva gana.
Senzillesa d'escriptura. El
Mario tracta un tema tràgic i de difícil recuperació: l'anorèxia.
No omple l'escrit de
paraules científiques, medicaments, tractaments perquè semblaria un informe
mèdic.
Ens parla d'ingredients de
la sopa: vegetals, i cada un d'ells ens el pinta, així literalment, ens el
presenta com és, amb els seus colors, les seves característiques, i un conte
que fa que el vegetal sigui per un moment el protagonista i li dóna una
dimensió mitològica. D'aquesta manera l'introdueix a la nostra cultura. Penseu
que cultura ve de cultiu. I aquí el Mario és savi i cultiva cultura.
I així repetint pinzellades,
contes i ingredients va avançant la sopa: la SOPA DE L'AVI, no de l'àvia.
El Mario vol donar un ritme
lent, propi del temps de guariment, i... de fer una sopa que no és una sopa
preparada de sobre.
De tant en tant la narració
té frases que salten com espurnes i que ens fan parar la lectura i badar, respirant
a fons l'essència de la reflexió com si ja sentíssim la flaire de la sopa. (pàg
57)
REPETICIÓ
Pot semblar que són
repeticions innecessàries, en aquest temps que tot ho volem sintetitzar i anar
de pressa.
Però si observeu les
criatures, quan expliquem un conte que ja saben, no volen que canviïs res, ni
les paraules, ni l'entonació i menys el final, res. A tots ens agrada la
repetició, ens dóna confiança.
I... per què es diu SOPA
d'AVI i no d'ÀVIA?, doncs perquè el Mario
és un avi.
I l'avi del llibre té molt
del Mario. Com el protagonista, el Mario pinta amb aquarel·la, té una néta
petita i, sobretot, sap fer una SOPA.
Hi ha pocs personatges i es
pot dir que tots són trets del seu entorn. Així la tieta Maria José experta amb
teràpies florals i el seu gos Agua, pertanyen al grup dels seminaris del Mario.
El llibre està basat en la
relació d'avi-néta, una relació que com tot avi o àvia sap és especial, que
connecta directament de les arrels, que se salta les convencions, les normes i
tot el que està previst socialment, és una relació espontània, lliure, d'estimació
i com diu el Mario: "si vols saber com seràs quan siguis gran, observa com
va ser el teu avi o àvia".
I aquí podem dir que és un
encert per part de la Mar González posar el nom BABULINKA a l'editorial que
publica aquest llibre. L'editorial es diu Babulinka, que vol dir ÀVIA en rus.
També bona feina pel
traductor Iñaki Tofiño que ha fet una bona sopa de lletres en català.
Ara és un bon temps per la
lectura de SOPA DE ABUELO.
Temps que cauen les fulles, temps
de relació entre vius i morts (pàg. 54)
i... temps que ve de gust menjar una sopeta calenta i confortable com la del
llibre. Tots necessitem una bona sopa i un bon llibre.
I... paraules de Salvador
Espriu:
"El futur d'un llibre depèn
de la qualitat dels seus lectors."
Aquí el teniu... LLEGIU-LO!
Matilde Giner,
babulinka, àvia sàvia i
amiga del Pati de llibres i de l’escriptor Mario Satz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada