La trilogia del limite, de Suzy Lee

Ja és a la llibreria, ja n'hem comprat un exemplar, l'hem llegit (i el rellegirem moltes vegades!) i hem après tant com hem pogut entendre... en properes lectures ampliarem coneixements. Ens hem emocionat tant com s'emociona una persona a qui li expliquen com llegir un pentagrama, tant com algú que comença classes d’un idioma nou i diferent, tant com algú a qui un altre desvetlla les claus de lectura que no ha sabut trobar per ell mateix: No era un error d’impremta, formava part de La trilogia del limite, de Suzy Lee, publicada per Corraini, en italià.

Fa uns dies, durant una visita a la llibreria d'un grup d'alumnes de l'Escola d'Art i Disseny de Sant Cugat, comentàvem amb l'Eva Virgili, la seva professora, que amb alguns autors ens falten eines, coneixements, per llegir i comprendre del tot allò que han volgut explicar amb les seves obres. Se’ns escapa tanta informació! Parlàvem de la Suzy Lee i de l'Arnal Ballester, dos dels autors de la literatura infantil actual que investiguen nous camins de narració a través de la imatge, de la il·lustració, en cada obra que fan.

Corraini acaba de publicar en italià un assaig on la Suzy Lee explica que els seus àlbums il·lustrats Espejo, La Ola i Sombras, publicats en castellà per Barbara Fiore, formen una trilogia on ha estat investigant el paper que té en el contingut de la història narrada la part central de la doble pàgina d’un àlbum. Ho ha fet després de donar-li voltes a les imatges que John Tenniel va utilitzar per il·lustrar el pas d’Alícia a través del mirall. Tenniel oferia en una pàgina la visió frontal d’Alícia en aquesta banda del mirall (la realitat) i en la pàgina següent vèiem també de front Alícia sortint per l’altra banda del mirall (la fantasia).

Suzy Lee explica que va estar pensant com podria reflectir la visió lateral del mirall i va decidir fer que el continent esdevingués imprescindible per entendre el contingut: la part central de la doble pàgina de l’àlbum, la del relligat del llom, seria el mirall. D’aquí va sorgir la primera obra de la trilogia, Espejo, que va concebre en format vertical, com un mirall clàssic, on allò que comença semblant la realitat acabarà esdevenint la fantasia i a la inversa. Amb La Ola va fer un pas més en la seva investigació, canviant la verticalitat del mirall per horitzontalitat de l’onada, l’horitzó del mar. En aquest àlbum apaisat, la lectura es continua fent d’esquerra a dreta. La relligadura és la frontera que el mar no pot travessar fins que no la travessa primer la nena. I tot canvia. El tercer pas de la investigació afecta no només el format sinó també la lectura de la seqüència narrativa. Sombras és un àlbum apaisat que es llegeix de dalt a baix, quan llegim el pas de la realitat a la ficció, l’ombra, però també es pot invertir el llibre per llegir el pas de la ficció a la realitat en la doble pàgina.

L’adjectiu que ens ve al cap per resumir el que ens trobem és “sublim”. Perquè la sorpresa no és descobrir que la nostra ignorància ens va fer creure que La Ola tenia un error d’enquadernació. La sorpresa és adonar-nos que és meravellós estar viu per aprendre cada dia.

Gràcies, Suzy Lee!

I això és només una de les impressions de la primera lectura... On ens portarà llegir aquest assaig dues, tres... mil vegades més?